Què és l'ATES?

L’escala de classificació del terreny d’allaus (ATES pel seu acrònim en anglès) és una eina que té per objectiu avaluar, descriure i comunicar com de procliu és el terreny a estar afectat per allaus, sense tenir en compte els factors variables nivometeorològics. Aquesta classificació va ser desenvolupada l’any 2004 per Parks Canada arran d’un accident en què van morir set adolescents a causa, probablement, d’una mala elecció de l’itinerari. Des de llavors, aquesta escala s’ha anat aplicant a diversos massissos muntanyosos del Canadà i Nova Zelanda. Al Pirineu, aquest projecte s’ha desenvolupat al Centre de Lauegi d’Aran, a Tavascan i alguns sectors del Pirineu aragonès.

Per a realitzar aquesta classificació, els tècnics tenen en compte diferents variables com el pendent, la densitat de la vegetació, les trampes del terreny o la freqüència i mida d’allaus esperades, entre d’altres. El producte final és un mapa invariable –fix– en el qual el terreny allavós es divideix en tres classes: simple, exigent i complex, de manera que la informació arriba a l’esquiador o raquetista d’una manera simplificada i clara. Normalment, aquest mapa va acompanyat del traçat d’alguns itineraris que també estan classificats amb aquesta eina.

Les tres classes de terreny es defineixen de la manera següent:

  • SimpleExposició a pendents poc drets i terreny forestal. Algunes clarianes de bosc poden implicar zones d'arribada d'allaus poc freqüents. Moltes opcions per reduir o eliminar l'exposició

  • ExigentExposició a zones de trajecte d'allaus ben definits, a zones de sortida o a trampes. Hi ha opcions per reduir o eliminar l'exposició trobant rutes amb compte

  • ComplexExposició a zones de trajecte d'allaus múltiples i superposades o a grans extensions de terreny obert i pendent. Zones d'inici d'allaus múltiples i amb trampes a sota. Mínimes opcions de reduir l'exposició

Avaluador de risc

L’objectiu de l’escala de classificació del terreny d’allaus és donar eines perquè els muntanyencs gestionin correctament l’exposició a aquest perill. L’avaluador és una eina complementària a l’ATES que permet escollir el tipus de terreny en funció del grau de perill d’allaus (extret del Butlletí de Perill d’Allaus) i de les característiques del grup. Alhora, ens dóna una sèrie de recomanacions de seguretat

Els colors del gràfic representen les recomanacions a l’hora de gestionar el perill d’allaus en funció del grau de perill, el tipus de terreny i l’experiència del grup:

  • PRECAUCIÓLes condicions són adequades per circular per terreny d'allaus, i els accidents són generalment infreqüents. Cal saber reconèixer el perill i tenir les habilitats de circulació amb seguretat de rescat

  • PRECAUCIÓ EXTRALes allaus són possibles per causes humanes o naturals, i els accidents són freqüents. Es requereix un nivell avançat de comprensió del perill d'allaus existent

  • NO ES RECOMANANo es recomana circular per la muntanya sense coneixements de nivell professional o expert sobre la neu i les allaus. Condicions idònies perquè hi hagi accidents per allaus

Catàleg de terrenys

  • Trampa 1

    Barranc poc pronunciat sense potencial d’enterrament complet o dany fatal. És l’únic tipus de trampa que podem trobar en terreny simple.
  • Trampa 2

    Fons de vall marcat amb potencial d’enterrament complet però no dany fatal. El terreny afavoreix l’acumulació de neu d’una possible allau en un espai reduït. És el tipus de trampa que podem trobar en terreny exigent.
  • Trampa 3

    Malls situats sota una pala de més de 30° que poden provocar danys fatals si la persona és arrossegada per una allau i es precipita pel tallat. En terreny complex, també es preveuen trampes amb potencial d’enterrament complet.
  • Simple 1

    Vessant sense bosc amb exposició a pendents poc drets (<20° aprox.) i amb moltes opcions per traçar itineraris segurs.
  • Simple 2

    Terreny forestal dens amb algunes clarianes que poden implicar zones d’allaus poc freqüents (freqüència >10 anys).
  • Simple 3

    Lloms i carenes amples sense exposició a zones de sortida, trajecte i arribada d’allaus.
  • Simple 4

    Terreny de bosc esclarissat amb pendents generalment inferiors a 30° però amb algunes zones de sortida d’allaus (>30°) isolades sense potencial d’enterrament complet.
  • Exigent 1

    Terreny obert amb opcions per reduir o eliminar l’exposició a allaus amb potencial d’enterrament.
  • Exigent 2

    Terreny dret però amb presència de bosc que fixa el mantell i limita la mida de les allaus esperades.
  • Complex 1

    Exposició a grans extensions de terreny obert i dret on és molt favorable el desencadenament d’allaus. Les opcions de reduir l’exposició són mínimes.
  • Complex 2

    Terreny dret amb zones de sortida i trajecte d’allaus múltiples i superposades. La forma d’embut del vessant i la presència d’arbres a la zona de trajecte de les allaus agreugen les conseqüències d’una possible allau.

Consells de circulació de baix risc

Proposem un seguit de recomanacions que s’han d’entendre com a hàbits que cal posar en pràctica de manera sistemàtica. Complir aquestes normes us ajudarà a reduir el risc durant les vostres sortides hivernals en terreny d’allaus.

  • Prepareu-vos la sortida

    Tots els membres del grup han de conèixer i entendre la informació del Butlletí de Perill d’Allaus (BPA) del dia, identificar en el mapa els punts d’alerta de l’itinerari i saber el tipus de terreny que es freqüentarà al llarg de l’itinerari. Prepareu plans B i C més conservadors. Cenyiu les expectatives a les capacitats del grup.

  • Porteu el material adequat

    Tots els membres del grup han de disposar de DVA, sonda i pala i passar el control de DVA a l’inici de la sortida. Assegureu-vos que el vostre material és robust i resistent i feu pràctiques de rescat al llarg de l’hivern. Eviteu l’ús de corretges de seguretat als esquís i de corretges als bastons, ja que en cas d’allau dificultaran que us quedeu a la superfície del dipòsit. Les corretges de seguretat dels esquís les podeu substituir per frens. Utilitzeu el casc, ja que la majoria de les víctimes per allau que moren per traumatismes és per cops al cap i al coll.

  • Sigueu conservadors en l'elecció del terreny

    Utilitzeu les formes del terreny per reduir l’exposició al perill. Si és necessari, obriu la vostra pròpia traça abans de confiar en el criteri de desconeguts.

  • No poseu tot el grup en perill

    Exposeu el mínim de persones al perill i reuniu el grup sempre en llocs protegits. Mantingueu contacte visual, auditiu o per ràdio amb els vostres companys i deixeu sempre algú en un lloc segur que pugui dur a terme el rescat en cas d’accident.

  • Penseu sempre en les conseqüències

    Valoreu sempre què passaria si es produís una allau en el lloc i el moment en què us trobeu. Exposeu-vos només a terreny perillós si les condicions d’estabilitat són molt bones. Tingueu pensada una ruta possible per escapar-vos en cas d’allau.

  • Mantingueu una bona comunicació dins el grup

    Penseu sempre què està canviant en el terreny, en la neu, en el grup i en vosaltres mateixos i compartiu els vostres raonaments amb la resta de companys d’una forma clara.

  • Formeu-vos

    Sigueu capaços de tenir criteri propi. Apunteu-vos a un curs d’allaus.

El projecte

L'any 2015 el Centre d'Estudis de la Neu i la Muntanya d'Andorra (CENMA) va començar a treballar en la cartografia ATES per Andorra. L'any 2016, gràcies a un ajut del departament d'Ensenyament Superior, Recerca i Ajuts a l'Estudi del Ministeri d'Educació del Govern d'Andorra és va crear un projecte de recerca i desenvolupament entre el CENMA i l'Observatori de la Sostenibilitat d'Andorra (OBSA) dedicat a generar una plataforma per donar a conèixer aquesta cartografia. Finalment aquell mateix any, el Ministeri de Turisme i els diferents comuns d'Andorra, a través d'Infoturisme, d'Andorra Turisme, es van sumar al projecte per donar-li un impuls i obtenir en 4 anys la cartografia de totes les zones d’Andorra on es poden desenvolupar activitats hivernals de muntanya, així com afegir una descripció dels principals itineraris. D'aquesta manera, s'aconsegueix tant una eina per millorar la conscienciació i la seguretat a l'hora de preparar sortides en medi hivernal, com una plataforma per promocionar i donar a conèixer noves zones i rutes que permetin potenciar aquesta activitat a diferents indrets del país.

PROJECTE DESENVOLUPAT PER: Aina Margalef, Marc Vilella, Marc Pons, Gerard Olm, Sara Orgué

AMB EL SUPORT DE:

AMB LA COL·LABORACIÓ DE: Carles Mújica, Federació Andorrana de Muntanyisme, Carlo Ferrari, Servei Meteo Govern d'Andorra