Ja ho vam dir en la presentació del passat dijous en la xerrada que anualment prepara l’EDNA, gratuïta i oberta a tot el públic: en Chago és una nota discordant. La setmana passada vam tenir l’oportunitat de formar-nos amb ell. En el curs hem compartit aula amb companys de Sierra Nevada i de la Serralada Cantàbrica, a més dels veïns d’Aragó.
Durant aquests dies hem tingut debats enriquidors. Per una banda, hem aprofundit en les causes de la complexitat del mantell nival en un clima canviant com l’actual, on els metamorfismes no són homogenis i on les crostes de regel representen, cada vegada més, un repte pel que fa a la seva distribució i les seves propietats conductives. També hem discutit amb observadors i predictors d'altres serralades la comunicació del perill d'allaus; i com podem passar dels models tècnics als de comunicació. En aquest sentit, s’ha destacat la importància de relacionar molt bé els conceptes de distribució espacial i probabilitat de desencadenament pèr cada problema d'allaus, en funció de les capes febles existents. Finalment, hem aprofundit en la mecànica de fractura a partir de les teories de propagació de l' ANTI-CRACK i SUPERSHEAR
Per últim, vam aprofitar les ganes de compartir coneixement amb tots els assistents que van omplir la sala de teatre Les Fontetes, amb més de 140 persones. Sovint, la formació en rescat se centra en escenaris ideals que no sempre coincideixen amb la realitat de molts accidents, i no ens entrenem per als dipòsits d'allau que es donen amb més freqüència en els accidents greus. A partir de l’anàlisi d'accidents i de casos reals, es va discutir sobre la metodologia de rescat en accidents amb persones sepultades a profunditats properes o superiors a 1’5m. Es va presentar una metodologia per preparar els escenaris de pràctiques i millorar el nostre temps de rescat. Després de la presentació es va fer un llarg debat per destacar la importància de formar-se i sobretot practicar.

Us deixem la presentació en aquest enllaç.