Avui us compartim l’anàlisi nivometeorològica d’un nou accident que va tenir lloc el passat dijous 18 de desembre a Coma Estremera, a la baixada del Montmalús. Es tracta d’una placa de vent amb una cicatriu màxima d’uns 40 cm, i unes dimensions d’uns 85 metres de llarg i 50 metres d’ample, és a dir, una mida D2 segons els estàndards de l’EAWS. La zona de sortida es va donar en una orientació est / nord-est, en terreny ATES complex, amb un pendent d’uns 45º i una cota de sortida d’uns 2600 metres. La placa es va desencadenar al pas d'un esquiador, just per sota els seus peus, i per sort no va arrossegar a cap dels dos integrants del grup.
Divendres 19 de desembre vam pujar a fer un perfil a la cicatriu de l’allau. Vam trobar una estructura típica de placa de vent, amb forma de llentia, amb una cicatriu que es va fent ampla cap al centre de la placa i va disminuint als laterals. La placa de vent estava formada per grans fins de 0,1 a 0,3 cm, molt petits, i amb una duresa de P+ (llapis +, vol dir que el llapis hi entrava amb dificultat); es tractava doncs d’una placa molt dura, formada durant l’episodi de vent del dia 16 de desembre que va seguir la nevada del dia 15. Per sota, i fent de capa feble, hi havia una capa d’uns 10 cm aproximadament de neu rodona o graupel que s’havia acumulat durant la nevada del dia 15, i que tenia una duresa de F (puny, molt poca resistència).
Durant l’allau va caure la placa i tota la neu rodona que formava la capa feble. Per sota d’aquesta neu rodona hi havia grans fins i una crosta de regel prima, d’uns 3 cm de gruix. Sota d’aquesta crosta s’hi troben uns gobelets de mida molt grossa, fins a 3 mm, que constitueixen una capa feble persistent. Aquest tipus de capes febles es poden mantenir actives durant tota la temporada, ja que no es poden transformar en cristalls cohesius, així que cal llegir atentament el BPA per saber com de reactives són i en quins indrets les podem trobar.
BPA
Meteo.ad