Es fan un seguit d'assajos a la neu per conèixer-ne les propietats. Cal seguir l'ordre que s'indica, ja que cada assaig és més destructiu que l'anterior. Les dades que prendrem per fer els perfils de neu són les següents:
Profunditat del mantell nival: El coneixerem en fer el forat, es mesura amb un metre o amb la sonda. Si el gruix de neu és superior a 2 metres, primer excavarem 1'5 metres, farem les observacions pertinents i després seguirem excavant
Temperatura: Es pren una mesura a la superfície de la neu tan aviat com acabem d'excavar. Es van prenent mesures cada 10 centímetres fins a 1'40 metres de profunditat; a partir d'aquí es prenen mesures cada 20 cm.
Límits de cada capa de neu: Es marquen al principi, quan acabem de fer el forat. Es passa una plaqueta metàl.lica suaument tallant la neu, i es marquen les diferents capes que notem. Al final ens quedarà el perfil amb les capes de neu diferenciades, i les podrem mesurar.
Forma dels cristalls de cada capa: Agafarem una petita mostra de neu i la mirarem amb lupa, sobre la plaqueta d'identificació. Per a representar el tipus de neu s'utilitzen uns símbols acordats a escala internacional. També ens fixarem en la mida dels cristall.
Duresa de cada capa: Per conèixer la duresa de cada capa s'utilitza el test manual. S'apliquen esforços amb diferents parts de la mà, sempre de manera horitzontal a les capes. Classificarem les capes segons aquesta taula:
Contingut en aigua a cada capa: S'agafa una mica de neu i s'apreta, tot fent una bola. Com més aigua contingui la neu, millor serà la bola.
Densitat de la neu a cada capa: Introduïm un tub de PVC amb capacitat de 0,5 litres a la neu. Aquest tub s'omple de neu i es posa en una bossa, i es pesa tot el conjunt amb un dinamòmetre. Anteriorment hem pesat la bossa i el tub sense neu.
Resistència del mantell nival: S'utilitza de manera complementària als perfils de neu i als testos d'estabilitat. Es mesura amb una sonda que consta normalment de tres trams d'un metre cadascun, d'un pes mòbil i d'una tija on hi posem el pes. Es tracta de posar la sonda sobre la neu, deixar caure el pes i observar quants centímetres s'ha enfonsat. Per a calcular la resistència final, existeix una equació que relaciona el pes (normalment 1 kg), l'alçada d'on el deixem caure, el nombre de cops que el deixem caure, l'enfonsament en centímetres, i el nombre de trams de sonda que estem utilitzant.
Segueix llegint sobre:
Els tests d'estabilitat són assaigs que fem en el mantell nival per avaluar-ne l'estabilitat respecte a les allaus de placa. S'utilitzen tant per part dels observadors per a fer el butlletí de perill d'allaus...
Llegir mésLa meteorologia és la ciència que estudia els fenòmens de l'atmosfera. Com que l'atmosfera és un fluid es pot descriure el seu comportament...
Llegir mésAbans de marxar a la muntanya, hi ha tot un seguit d'aspectes que cal tenir en compte i que haurem de repassar a casa. Una bona planificació...
Llegir més